Fa un any, es va aprovar la Llei 12/2023, del 24 de maig, pel dret a l’habitatge, amb la intenció de transformar el mercat residencial, especialment el d’arrendaments. Tot i això, la nova regulació ha generat desconfiança entre els propietaris, reduint significativament l’oferta de lloguers. A més, l’esperada estabilització de preus no s’ha aconseguit i els preus de lloguer segueixen en nivells rècord, segons els experts. A Apialia us parlem sobre l’impacte en l’oferta i el preu del mercat immobiliari.
La llei va ser criticada abans de la seva implementació per polítics, empresaris i el sector immobiliari, que temien que disminuiria l’oferta i augmentaria els preus i alguns experts del sector, assenyalen que la conseqüència principal ha estat la disminució de l’oferta i l’augment dels preus de lloguer.
La desconfiança i la inseguretat jurídica generades per la llei han portat molts propietaris a optar per lloguers temporals o per habitacions, maneres menys regulades i més lucratives, una tendència s’ha intensificat per eludir les restriccions de la llei. Els estudis reporten un increment del 56% als lloguers temporals i una disminució del 15% a l’oferta de lloguers permanents.
Catalunya ha estat l’única comunitat a declarar àrees de mercat tensionat, limitant la pujada de preus en noves contractacions i estenent les pròrrogues dels contractes. Tot i això, aquesta mesura no ha millorat l’accessibilitat a l’habitatge i ha generat més incertesa. Els preus han continuat pujant, i l’oferta encara s’ha reduït més.
El Tribunal Constitucional ha avalat gran part de la llei, tot i que ha assenyalat algunes inconstitucionalitats. La proliferació de zones tensionades podria ampliar-se sense el consens de les comunitats autònomes, cosa que afegeix més incertesa.
Per tant, un any després s’observa que la Llei d’Habitatge ha tingut efectes negatius al mercat de lloguer, reduint l’oferta i augmentant els preus mentre es promouen fórmules d’arrendament menys regulades i més rendibles per als propietaris.
